Escriure ficció és construir una veritat

Escriure ficció és construir una veritat que pot assemblar-se o no a alguna mena de veritat real, depenent del que vulguis o t’interessi. De la capacitat que tinguis per convèncer el lector de la veritat d’aquesta veritat depèn que aquests objectius es puguin assolir o no. La capacitat de convèncer, d’arrossegar els lectors cap aquesta nova construcció en depèn l’èxit del teu text, en els paràmetres del que hagis volgut abans d’agafar la ploma o o de començar a barallar-te amb el teclat.

En realitat és tracta com de les capes d’una ceba. Hi ha un pinyol de realitat que tu folres d’una realitat nova, feta de paraules, i que el lector rep com a suggeriments que li permeten construir una altra realitat diferent de les dues anteriors. Qualsevol objectiu que et plantegis amb la teva obra depèn del fet que el lector pugui o no fer aquest exercici.

La capacitat de convèncer és, doncs, el moll de l’os de la feina de la teva feina, si vols escriure com un escriptor. És igual que la teva obra parli de les teves pròpies peripècies vitals, com si aprofites les anècdotes de la teva existència per construir una obra feta de personatges que et suplanten, et representen, et defineixen, t’amaguen o et disfressen. Tan se val que situïs la teva obra al segle XXI o al XVII, a Amèrica, a Mart o en el teu entorn. El lector ha de sentir-se estirat per les teves paraules cap a una veritat prou suggerent, prou seductora i convincent com per sentir-se arrossegat a construir la seva pròpia veritat, en la que haurà de creure tota l’estona que vulgui fer passejar la seva mirada entre les teves lletres, i en la que tingui ganes de submergir-se de vell nou cada vegada que aparti els ulls del paper o de la pantalla.

Deixa un comentari